FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'acabar o d'acabar-se. Donar acabament a un llibre. Menar un plet a acabament. Venir a acabament. L'excursió tingué un mal acabament. Fi, extrem d'una cosa. A l'acabament del carrer. Ornament que termina una cosa. El mantell té un acabament de randes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deixar anar bruscament, descarregar, allò que es porta dins. Aquest remei l'ha fet desbotar per dalt i per baix. Feia dues hores que els núvols amenaçaven pluja; per fi han desbotat. Ell volia callar; però a la fi ha hagut de desbotar. Esbotzar. Desbotar una porta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre de la família de les meliàcies, alt, de fulles pinnaticompostes i flors groguenques, originari de l'Amèrica tropical (Cedrela odorata). Fusta de cedrela, vermellosa, de gra molt fi, aromàtica i repel·lent dels insectes, emprada en la fabricació de mobles i per a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eliminar els gasos dissolts (en un líquid). Extreure els hidrocarburs gasosos presents (en el petroli en brut) a fi d'estabilitzar-lo reduint-ne la tensió de vapor. Eliminar l'oxigen i el diòxid de carboni (de l'aigua) a fi d'evitar llur acció corrosiva sobre els metalls. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenir una tendència conscient o inconscient cap a un fi o objecte, a moure's en una determinada direcció. Tendir al bé. Tendir tots a un mateix fi. Tots els cossos tendeixen devers el centre de la Terra. Tendir algú a la tristesa. Tendeix a fer mal temps. [...]
